Les fibres tèxtils
Tradicionalment, els humans hem fet servir diversos materials per vestir-nos, com ara la pell dels animals, o altres productes que hem transformat en peces de roba. Entre tots aquests productes destaquen les fibres tèxtils.
Qualsevol matèria sòlida o producte fibrós que sigui resistent, d'una llargària determinada —fins a 2.500 mm— amb un gruix que variï entre 10 μm i 400 μm (μm = micra o mil·lèsima de mil·límetre) i que tingui prou flexibilitat per poder ser filada, és una fibra apta per elaborar-ne teixits.
Les fibres tèxtils poden ser naturals o químiques. Les primeres fibres que l'home va fer servir van ser d'origen vegetal i animal. Actualment, aquestes fibres encara són les més utilitzades en la fabricació de teixits, tot i que han de competir amb les químiques.
A més, cada tipus de fibra té unes propietats diferents, que fan que sigui més adequada per a unes funcions que per a unes altres. Les propietats principals que poden tenir les fibres són: l'elasticitat, la resistència al desgast, la llargada, el gruix, la higroscopicitat —el grau d'absorció de l'aigua—, la resistència al foc, l'aïllament tèrmic i el pes específic.
Les fibres naturals
Les fibres naturals s'obtenen de productes vegetals, animals o minerals.
Les fibres d'origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de les llavors, com el cotó i el miraguà; de les tiges, com el lli, el jute i el cànem; de les fulles com el sisal, el rami o l'espart, o del fruit com la fibra del cocoter. El cotó i el lli són les que es fan servir més, sobretot per a teixits d'ús personal i domèstic.
Les fibres d'origen animal estan formades per substàncies a base de proteïnes i es poden obtenir de la llana d'ovelles i moltons, de pèls de cabra, de conill d'angora, d'alpaca, devicunya i de camell; i de la seda dels capolls de cucs de seda. La seda és l'única fibra tèxtil que la natura produeix en forma de filament.
Les fibres d'origen mineral s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'amiant; de metalls dúctils, com l'or i la plata, i del vidre tractat a temperatures elevades.
A Catalunya, al segle XVIII, partíem d'una tradició artesanal, la de les indianes, que son teixits de cotó estampats, però s'havien de fer a ma i eren molt cares. I una voluntat de progrés que van fer que els emprenedors del segle XIX, amb el suport dels avenços tecnològics del moment, s'instal·lessin fàbriques tèxtils al costat dels rius,com el Llobregat, el Ter, el Cardener, el Fluvià, el Freser i, el Segre. per tal d'aprofitar els salts d'aigua que produïen energia barata i feien moure les màquines de filar i de teixir.
2. Això fa que es formi una mena de teixit anomenat "calada", i deixa prou espai perquè passi la llançadora. Aquest estri porta una bobina de fil a dins que cada vegada que es fa un moviment a qualsevol lloc, deixa anar fil per a posar-lo perpendicular a l'ordit i formar un teixit.
-Els nous acabats:actualment s'han millorat els acabats i se n'han inventat de nous: l'antiestàtic, la impermeabilització, l'antiarrugues, l'antiarnes...