dimecres, 25 d’abril del 2012

Fibres Tèxtils


Les fibres tèxtils


Tradicionalment, els humans hem fet servir diversos materials per vestir-nos, com ara la pell dels animals, o altres productes que hem transformat en peces de roba. Entre tots aquests productes destaquen les fibres tèxtils.
Qualsevol matèria sòlida o producte fibrós que sigui resistent, d'una llargària determinada —fins a 2.500 mm— amb un gruix que variï entre 10 μm i 400 μm (μm = micra o mil·lèsima de mil·límetre) i que tingui prou flexibilitat per poder ser filada, és una fibra apta per elaborar-ne teixits.
Les fibres tèxtils poden ser naturals o químiques. Les primeres fibres que l'home va fer servir van ser d'origen vegetal i animal. Actualment, aquestes fibres encara són les més utilitzades en la fabricació de teixits, tot i que han de competir amb les químiques.
A més, cada tipus de fibra té unes propietats diferents, que fan que sigui més adequada per a unes funcions que per a unes altres. Les propietats principals que poden tenir les fibres són: l'elasticitat, la resistència al desgast, la llargada, el gruix, la higroscopicitat —el grau d'absorció de l'aigua—, la resistència al foc, l'aïllament tèrmic i el pes específic.

Les fibres naturals

Les fibres naturals s'obtenen de productes vegetals, animals o minerals.
  • Les fibres d'origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de les llavors, com el cotó i el miraguà; de les tiges, com el lli, el jute i el cànem; de les fulles com el sisal, el rami o l'espart, o del fruit com la fibra del cocoter. El cotó i el lli són les que es fan servir més, sobretot per a teixits d'ús personal i domèstic.
    • Les fibres d'origen animal estan formades per substàncies a base de proteïnes i es poden obtenir de la llana d'ovelles i moltons, de pèls de cabra, de conill d'angora, d'alpaca, devicunya i de camell; i de la seda dels capolls de cucs de seda. La seda és l'única fibra tèxtil que la natura produeix en forma de filament.
    • Les fibres d'origen mineral s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'amiant; de metalls dúctils, com l'or i la plata, i del vidre tractat a temperatures elevades.