Experiència Personal

Com a experiència personal puc explicar que la meva àvia va treballar en una colònia tèxtil. La colònia de Borgonyà de Fabra i Coats. Segons m'ha explicat ella, eren provinents de Anglaterra. 
Allà hi treballaven unes 200 persones. Treballaven 11 hores al dia en un teler.

LA INDUSTRIA TÈXTIL A CATALUNYA

LA INDUSTRIA TÈXTIL A CATALUNYA

A Catalunya, al segle XVIII, partíem d'una tradició artesanal, la de les indianes, que son teixits de cotó estampats, però s'havien de fer a ma i eren molt cares. I una voluntat de progrés que van fer que els emprenedors del segle XIX, amb el suport dels avenços tecnològics del moment, s'instal·lessin fàbriques tèxtils al costat dels rius,com el Llobregat, el Ter, el Cardener, el Fluvià, el Freser i, el Segre.  per tal d'aprofitar els salts d'aigua que produïen energia barata i feien moure les màquines de filar i de teixir.
Fins a mitjans del segle XX, hi va averi un sistema de vida conegut com a  colònies industrials era un conjunt d'instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències i, entre d'elles la fèbrica textil, que va tenir molt d'èxit i era la principal.
La decadència d'aquest sistema de vida de les colònies industrials va començar durant la postguerra espanyola, patint la primera gran crisis als anys 60. Amb tot, la majoria de les empreses va continuar treballant amb alts i baixos fins que, als anys 80, els seus productes van haver de competir amb els que arribaven d'Àsia i el Magrib, entrant en una nova crisi que, a moltes, els va fer tancar definitivament les portes.   
Despres,feien competència amb noves fàbriques estrangeres que van començar a vendre a Catalunya que tenien un cost de producció més reduït i, per tant, eren més barats. Llavors, el sistema de vida en colònia va anar desapareixent, i ara gairebé han desaparegut totes les fàbriques tèxtils de Catalunya i ara s'han substituit per les naus industrials, que funcionen mes o menys com colònies industrials, però estan mes avançades, i gairebé totes són estrangeres.

Video d'explicació:

 http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-industria-textil-catalunya/1338462/

TIPUS DE TEIXITS

TIPUS DE TEIXITS

Segons el lligament, que es la combinació dels fils d'ordit amb els de trama, els teixits poden ser de tafetà, de sarja i de setí.

•    El tafetà: és el lligament més senzill. Cada fil de trama passa seguidament per sobre i per sota dels fils d'ordit. Aquest lligament permet obtenir teixits que no tenen ni dret ni revés. Algunes teles fetes amb lligament de tafetà són la batista, les teles de lli i la lona.
•    Sarja: fa una mostra en diagonal amb més o menys relleu, i té dret i revés. Els punts de lligament es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama. Dos exemples de teixit de sarja són la gavardina, que pot ser d'estam o de cotó, i la roba texana.
•    Setí o ras: el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama, o a l'inrevés. En el primer cas, el teixit resultant és el setí; en el segon, el ras. Tant l'un com l'altre tenen un ordit molt espès i dens, per això la superfície és tupida i llisa.

COM FUNCIONA UN TELER?

COM FUNCIONA UN TELER?

El teler és la màquina on es teixeixen els teixits plans o de calada. Els fils d'ordit procedents de les bobines són col·locats paral·lels al plegador d'ordit gràcies a una màquina prèvia anomenada ordidor.

1. Ja al teler, es va desenrotllant el plegador i es fa passar els fils d'ordit pels ullets dels lliços, una mena de pintes que es desplacen alternativament amunt i avall.

2. Això fa que es formi una mena de teixit anomenat "calada", i deixa prou espai perquè passi la llançadora. Aquest estri porta una bobina de fil a dins que cada vegada que es fa un moviment a qualsevol lloc, deixa anar fil per a posar-lo perpendicular a l'ordit  i formar un teixit.

3. Finalment, el batà estreny cada passada de trama cap al teixit ja format en el plegador de teixit.

Hi ha hagut una evolució dels telers bastant important: al principi s'havien de fer anar per una persona, i eren verticals. Després, per comoditat, el van començar a construir verticalment. Llavors va sortir el teler mecànic, associat a la gran Revolució Industrial. Ara són molt més moderns i ràpids.

PASSOS DEL PROCÉS TÈXTIL

PASSOS DEL PROCÉS TÈXTIL

A) FILATURA
És el pas que es fa per a convertir les fibres a fils continus i resistents.
Primer s'estiren i es posen les fibres paral·leles, després es torcen, s'uneixen les unes amb les altres, i per últim es cargolen i es preparen per el:
B) TISSATGE: que és el procés que es duu a terme per a elaborar teixits a partir dels fils obtinguts, que poden ser:
-Fils d'ordit: disposats "longitudament", determinen la llargada i l'amplada de la peça de roba.
-Fils de trama: s'enllacen transversalment amb els d'ordit.

C) ACABATS: Els acabats són els processos que es fan a la roba per a millorar la seva conservació, el seu aspecte, el seu color... Hi han varis acabats:
-El tint: consisteix en donar color als fils. Alguns teixits, com la llana, necessiten un "blanqueig" per a que    el seu color natural no intervingui en el que li posaran.
-L'estampació: consisteix en estampar un dibuix sobre la peça de roba. Els colorants han de ser molt resistents. (http://www.youtube.com/watch?v=MVT0WhwYvmQ)

-Els acabats tradicionals:tradicionalment, en els teixits s'hi feien uns acabats per a que aguantessin més, com l'aprest.

-Els nous acabats:actualment s'han millorat els acabats i se n'han inventat de nous: l'antiestàtic, la impermeabilització, l'antiarrugues, l'antiarnes...

D) CONFECCIÓ: consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal (cada peça és única) o industrial (se'n fabriquen moltes d'iguals). En aquest tipus s'hi pot distingir dos passos: el procés de tallar, segons el model del patró; i el procés de cosir, amb màquines molt ràpides.
En el procés de la confecció, s'han de treballar, principalment:
-El disseny: elaboració del projecte, des de la tela fins la confecció del vestit.
-Els patrons: representació gràfica de les diverses parts que formen la peça. (imatge)